Brindo pels
projectes, sobretot pels
irrealitzables.
Les lletres de
perill no en importen,
brindo per elles.
Brindo pels somriures,
per les tecles d'un piano,
per Chopín.
Brindo per les cartes
ben llegides i per les paraules
ben dites.
Per cada lletra que surt, en
futur, que pronostique
coses que han de vindre.
Vull una copa buida per
a omplir-la de bogeries.
D'oracions desideratives.
I es que, cada acció mereix un glopet d'alguna cosa (d'aire, de vi, duna boca...).
Per una vegada siguem sincers i preguntem-nos si hem agraït suficient, si aquelles persones que ens han ajudat han rebut resposta. Si no ha sigut així, proposo fer un brindis per l'esser humà.
Sempre (com ateu que sóc) he defensat que a qui hem d'estar agraïts es a les persones, ja que, al cap i a la fi, són elles les que tenen el mèrit o la culpa del camí que seguim.
Deixieu-me per un dia al marge de Déu i permeteu-me gaudir de les persones. Avui que hauria de ser un dia trist el sol llueix amb força. Tot un detall. :D
