Un minut d'inspiració
mereix tres dies de dejuni,
però dol parir a mitjes.

A les portes del bordell
veig magnífiques escenes:
muts recitant Verdaguer
i sota un cel ple estrelles,
una lluita a ganivet
entre Cortàzar i Borges.
Cap dels dos acaba dret.

Tots dos moren a terra.

No oblidarem mai les matinades
ni l'amable gust del tabac a la terrassa.
Una conversa, banalitats impossibles,
recordatoris, aigua salada.

Entrevista amb mi mateix:
una hola mutu, tal adeu,
i poca cosa més.