dilluns, 7 de setembre de 2009

Setembre & smile.


"Plou i neve a la porta d'Esteve,
plou i fa sol a la porta de Querol"


Aquella tímida pluja.

Totes les vides insomnes, reunides.
Anat a pixar o bevent aigua.

Aquell cel gris i pàl-lid, el seu llençol de núvols.

Aquelles campanes prematures.

Naixements arreu del mon, inconscients, lliures,
de moment.

La nostra impertorbabilitat, la nostra immunitat
de quan dormim.

Aquesta carrera de gotes que pica suaument a la finestra,
em desperta, demana disculpes i em torna la son.

L'olor a herba, el camp. aquelles pedres humides,
la molsa, la llibertat.

El foc, el fum i la cendra. Tossir.

Viure.

Aquesta pluja que marxa. Bon dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada