dijous, 21 de gener de 2010

CADÀVER EXQUISIT


 Per Maria Peiró i Miquel Iruela.

A les 9 del matí, Joan va eixir al carrer a res  en particular, només volia sentir el soroll de les reixes dels establiments quan s'obrin, veure la gent passejar amb el gos. Era diumenge, un diumenge llarg, com tots, però la pluja ja havia parat i es respirava una aire lleugerament humit que li va resultar molt agradable quan va passar vora un camp d'ametlers. Llavors, va observar que hi havia una cosa blava a la branca d'un d'aquells arbres. Es va arrimar a veure què era i poder explicar-ho al seu fillol. 

Però quan va estirar el braç per agafar-lo, una mena de força no el va deixar passar dels dos o tres centímetres d'aproximació. Va intentar-ho moltes vegades sense èxit, però no trobà manera d'aconseguir-ho.

Llavors va decidir demanar ajuda, i com sempre que necessitava algú, es va ficar en contacte amb el seu alter-ego que es trobava prenent el té amb la reina d'Angalterra, i mitjançant telepatia, es van intercanviar els cossos. L'alter-ego (que es deia Joaquim), es va trobar de cop en un camp d'ametlers i  Joan, que no tenia ni idea d'anglés, es va veure de sobte a la Casa Reial Anglesa.

El gos de la reina, que s'adonà que hi havia alguna cosa estranya, es va ficar a lladrar i a perseguir Joan
, esquivant els trets que li disparava amb la seua reglamentària, però el gos (no pregunteu com) se'n lliurava de totes les bales, corrent darrere Joan fins que aquest ja no va poder córrer més.

Aleshores, quan ja pensava que es desmaiaria i que el cor si li eixiria del pit, es va trobar de cop dins d'un cau fosc. Havia caigut en un forat que algú havia fet a terra, i els qui el perseguien van passar de llarg. Dins del cau hi havia un globus d'heli gegant, el va agafar i es va enlairar, sortint del forat i enlairant-se cap al cel.

Tot i que Joan era un home seriós, els tripis eren la seua debilitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada