dimecres, 13 d’abril de 2011

De qualsevol manera i a terra restava, entre papers bruts de poemes i la taca d'una pàl·lida llavor i tantes hores. Horitzontal i de qualsevol manera, com el perfil d'una moneda devaluada després d'una o de moltes crisis, restava immòbil a terra i de qualsevol manera rebia els embats d'una mar de records. La cambra, buida de mobles, reverberava crits i històries, paraules desterrades dels diccionaris; la cambra amagava però els laments i les pregàries. De qualsevol manera s'esvaïen el temps i la cambra, totes les coses, tot l'univers s'esvaïa. De qualsevol manera i a terra restava, no se sap si ella o jo.

6 comentaris:

  1. I jo l'he llegit en primícia jaja :) El final... m'encanta :)

    ResponElimina
  2. Si no ho he sabut explicar amb el poema, difícilment ho sabré fer de qualsevol altra manera. De totes maneres, trobo més interessant el que enteneu vosaltres, lectors, que no el que intento dir jo.

    ResponElimina
  3. Et diria la meva opinió, però de qualsevol manera.

    ResponElimina
  4. De qualsevol manera, fes-ho [si et plau].

    ResponElimina
  5. Molt bo, no se t'acudisca explicar res. Redó.

    ResponElimina