dimarts, 1 de novembre de 2011

En el seu caminar tort s'intuïa el fet. Ell, com de costum, venia de travessar deserts albins de felicitat adulterada; de navegar per oceans d'escuma de malta i de visitar aquelles antigues glaceres ofegades en bourbon. Bona mescla. Es perdia en el seu caminar tort per les sendes ja fetes de carrers que pugen i baixen. Com de costum, suava de tot. Suava torrents d'indiferència apresa i de calma, torrents prenyats de calma. Es passava les hores cercant una bona notícia, un bri d'esperança. Feia temps que estava resignat; resignat i neguitós. Amb 120€ i un bon "dealer" era feliç -feliç per l'engany- i ja no necessitava res més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada