dilluns, 24 de gener del 2011

Quan hom s'endinsa
en el jardí de les idees ingrates
no sap si trobarà foc,
si trobarà gebre. No sap
si veurà les fulles carregades
de rosada, plorant a llàgrima viva.
Hi haurà, potser,
un sensual ball de papallones?
Hi haurà un aquelarre d'ocells?
Qui sap.
Hom no pot confiar mai en la metamorfosi,
en la transformació de les
idees ingrates
en amables respostes.

2 comentaris:

  1. Encara que, les idees ingrates, poden provocar coses no tan ingrates, com ara aquest poema (L) és genial Kelo, en serio. I més genial és que me l'hages llegit tu mateix esta tarde :)
    Em sento orgullosa de ser amiga teua, Kelo jajaja no en serio, de vegades ho penso, t'admiro :)

    ResponElimina
  2. Molt bo. Les amables respostes també poden estar darrere les idees ingrates. Endavant

    ResponElimina