dimecres, 25 d’abril de 2012

Ma maison es construeix sobre sospites. Molts cops he cregut trobar una guspira als teus ulls en topar amb els meus i hauria jurat molts cops que la teua veu i la meua sonaven per simpatia. Sobre la sospita que algun cop cop vas arribar a somriure quan jo ho feia he imaginat un sopar per a dos i més d'una nit suada; tu i jo, ofegats en suor. I confesso que m'hauria agradat que les meues sospites foren quelcom més que un full en blanc. M'hauria agradat ser allà quan les meues sospites van ser quelcom més sospites.

Cap comentari:

Publica un comentari