Les estacions són cases de comiats,
nius de tristesa. Les llàgrimes cauen
i esquitxen. Ho fan també la saliva
dels petons i el goteig incessant de partides.
Les estacions són mil histories que acaben igual,
contes tristos i trastos vells.
No s'ha de tirar, a les estacions,
la vista enrere. Cou la minvant figura del passat.
Aquesta és la raó per la que els trens
no tenen retrovisors.
Així i tot, i recordant les arribades,
reconec que Atocha i La del Nord sempre
m'han sabut rebre.
També els bons amics.