QÜESTIONARI

Farem i direm el poema. I després? Què vindrà
després?
Anirem a parar al costum?
A un punt remot del teu interior...?
La cosa va més enllà.

I si no podem? I si no ens deixen?
Llavors ho deixarem estar, passaré a escriure
en singular, primera persona. Parlaré de mi.

Segona safata d'haikús.

Lluna d'octubre,
a la cara del cel
com un somriure.

-------------------------------------------------------

Arquitectura,
despreniments de roca
als precipicis.

-------------------------------------------------------

Cants de sirena,
així comença el viatge
d'una ambulància.

-------------------------------------------------------

Preciosa imatge,
l'estany rep la visita
d'una libèl·lula.

-------------------------------------------------------

Temps de desgràcies,
ja trobarem la manera
de sobreviure.

-------------------------------------------------------

Setmana santa,
processó de formigues
al teu jardí.

-------------------------------------------------------

Nit de Sant Joan,
la primavera mor
entre les brases.

-------------------------------------------------------

El cel es cola
entre aquests quatre murs.
Pati de lletres.

-------------------------------------------------------

Locomotora.
Tren amb destinació...
tornem a casa.

Se'm presenten sense avisar
visions daurades. Recordo el futur
i desitjo un present,
la sublim trena del blat,
el pa,
el vi,
la vida.

Què fou
de les victòries?

Desaparegueren.

Com una arrel sense somni,
com un aquell sense somni,
com un record sense somni.
Com un plany.

Periòdicament,
categòricament,
adverbialment.

I plores, i plores, i plores,
i plores tres vegades més una
quan et torna aquella olor a dissabte.
Aquella xicoteta pàtria circumstancial
que va devastar l'èxtasi.

Aquella estàtica pàtria.


Com una arrel sense somni,
com un aquell sense somni,
com un record sense somni.
I el roser,
com un plany,
s'esgarrifa.

Exercici

El gargall eclesiàstic,
el falcó sarcàstic
i el bou homosexual
dormen plegats dins una caixa de sabates
mentre la mare, de pits arrugats i secs,
amolla un nogensmenys
i un àdhuc
i un quelcom, i li atorguen un seient

Com en l'art
i com en tot
calen epidermis,
perquè, on més fred fa,
més puja la temperatura.
Ho
tallo
tot
en
t-r-o-ss-e-t-s
menuts
puix el full
se'm queda curt.
[va, doneu-me'n un
a mi també]

Un minut d'inspiració
mereix tres dies de dejuni,
però dol parir a mitjes.

A les portes del bordell
veig magnífiques escenes:
muts recitant Verdaguer
i sota un cel ple estrelles,
una lluita a ganivet
entre Cortàzar i Borges.
Cap dels dos acaba dret.

Tots dos moren a terra.

No oblidarem mai les matinades
ni l'amable gust del tabac a la terrassa.
Una conversa, banalitats impossibles,
recordatoris, aigua salada.

Entrevista amb mi mateix:
una hola mutu, tal adeu,
i poca cosa més.

Soleil avec toi

Com fragments, com llum
apedaçada, un filet d'or
cus les aceres.

Com
versos
breus.

Són dos bessons ben distints.
L'un és rodó L'ALTRE TAMBÉ
L'un és feixuc L'ALTRE TAMBÉ

Són dos bessons:
un sí, l'altre no.

(com és d'estranya
la poesia!)

QUEFERS

He anat a fer encàrrecs mentre
el pare treballava, havia de comprar pa,
ous i llet. Inexplicablement m'he enamorat
de la noia que remenava els bricks de vi
i encara recordo el seu uniforme blau i com
estava de prima.
El pare ha arribat mentre jo desava la compra
i fins fa ben poc no he sabut com començar aquest poema.

Potser ja toca actualitzar...

...però no tinc ni ganes ni versos.

RECORDATORI

T'has venut, t'has pansit

com el nadal.

Ets una nit de reis

sense regal, un trist

amb corbata.

Entre Andreu i Don

Andrés ha passat molt

de temps, molts diners.

Un nou treball,

una tal Merche,

tabac industrial,

whisky escocés...

Els de sempre,

els que érem,

nous pensons encore à toi.

CADÀVER EXQUISIT

 Per Maria Peiró i Miquel Iruela.

A les 9 del matí, Joan va eixir al carrer a res  en particular, només volia sentir el soroll de les reixes dels establiments quan s'obrin, veure la gent passejar amb el gos. Era diumenge, un diumenge llarg, com tots, però la pluja ja havia parat i es respirava una aire lleugerament humit que li va resultar molt agradable quan va passar vora un camp d'ametlers. Llavors, va observar que hi havia una cosa blava a la branca d'un d'aquells arbres. Es va arrimar a veure què era i poder explicar-ho al seu fillol. 

Però quan va estirar el braç per agafar-lo, una mena de força no el va deixar passar dels dos o tres centímetres d'aproximació. Va intentar-ho moltes vegades sense èxit, però no trobà manera d'aconseguir-ho.

Llavors va decidir demanar ajuda, i com sempre que necessitava algú, es va ficar en contacte amb el seu alter-ego que es trobava prenent el té amb la reina d'Angalterra, i mitjançant telepatia, es van intercanviar els cossos. L'alter-ego (que es deia Joaquim), es va trobar de cop en un camp d'ametlers i  Joan, que no tenia ni idea d'anglés, es va veure de sobte a la Casa Reial Anglesa.

El gos de la reina, que s'adonà que hi havia alguna cosa estranya, es va ficar a lladrar i a perseguir Joan, esquivant els trets que li disparava amb la seua reglamentària, però el gos (no pregunteu com) se'n lliurava de totes les bales, corrent darrere Joan fins que aquest ja no va poder córrer més.

Aleshores, quan ja pensava que es desmaiaria i que el cor si li eixiria del pit, es va trobar de cop dins d'un cau fosc. Havia caigut en un forat que algú havia fet a terra, i els qui el perseguien van passar de llarg. Dins del cau hi havia un globus d'heli gegant, el va agafar i es va enlairar, sortint del forat i enlairant-se cap al cel.

Tot i que Joan era un home seriós, els tripis eren la seua debilitat.

2000 sense Déu

Encara som capaços de plantar cara i desfigurar el mal oratge. Podem redactar manifestos, negant tot el que hi ha davant o darrere.

Podem queixar-nos de les camises i de la cirurgia, dels imbècils, del tramvia...

Podem queixar-nos de la Bellesa i de la fragància, de Le Poison, del crepuscle.

No som ni avantguardistes, ni romàntics, ni barrocs, ni rococococó. No som tampoc cap paraula del diccionari.

La cal.ligrafia és un avort automàtic, un estigma, una fera de plàstic.

És el Fàstic qui ens mou. El Soroll és el pare i la mare és Megan Fox.

No contem acudits, ni patim, ni plorem, ni blanc ni negre ni gris ni groc ni roig ni blau ni gavina ni marró ni verd ni mercat ni taronja

ni granat ni vellut ni seda.

Dormim a llits d'espart.

No escrivim manifestos.
Ni llegim poesia.
Ni cremem llibres.
Tampoc escrivim manifestos.
Ni ens agrada repetir-nos.

Hom sap que la virtut
no pernocta als comerços.