Avui ha sigut distint; millor, diria. He vetllat, com de costum, però ha sortit el sol i jo encara estava lúcid. En obrir la finestra se m'ha escolat dins l'habitació el despertar de tanta gent mesclat amb un matí fresc i dolcíssim, com quan tenia vuit anys i havia d'anar a escola, i la mare ja no hi era i el pare havia marxat també; tampoc sabia res del meu germà. Quan faltaven cinc minuts per a les nou agafava una bossa gran i feixuga / eixia / m'assegurava d'haver tancat bé la porta. Eren anys en els que un joc de claus representava responsabilitat i maduresa, una unflor de confiança al pit. Ja queden lluny... un tren m'espera.