RECORDATORI

T'has venut, t'has pansit

com el nadal.

Ets una nit de reis

sense regal, un trist

amb corbata.

Entre Andreu i Don

Andrés ha passat molt

de temps, molts diners.

Un nou treball,

una tal Merche,

tabac industrial,

whisky escocés...

Els de sempre,

els que érem,

nous pensons encore à toi.

CADÀVER EXQUISIT

 Per Maria Peiró i Miquel Iruela.

A les 9 del matí, Joan va eixir al carrer a res  en particular, només volia sentir el soroll de les reixes dels establiments quan s'obrin, veure la gent passejar amb el gos. Era diumenge, un diumenge llarg, com tots, però la pluja ja havia parat i es respirava una aire lleugerament humit que li va resultar molt agradable quan va passar vora un camp d'ametlers. Llavors, va observar que hi havia una cosa blava a la branca d'un d'aquells arbres. Es va arrimar a veure què era i poder explicar-ho al seu fillol. 

Però quan va estirar el braç per agafar-lo, una mena de força no el va deixar passar dels dos o tres centímetres d'aproximació. Va intentar-ho moltes vegades sense èxit, però no trobà manera d'aconseguir-ho.

Llavors va decidir demanar ajuda, i com sempre que necessitava algú, es va ficar en contacte amb el seu alter-ego que es trobava prenent el té amb la reina d'Angalterra, i mitjançant telepatia, es van intercanviar els cossos. L'alter-ego (que es deia Joaquim), es va trobar de cop en un camp d'ametlers i  Joan, que no tenia ni idea d'anglés, es va veure de sobte a la Casa Reial Anglesa.

El gos de la reina, que s'adonà que hi havia alguna cosa estranya, es va ficar a lladrar i a perseguir Joan, esquivant els trets que li disparava amb la seua reglamentària, però el gos (no pregunteu com) se'n lliurava de totes les bales, corrent darrere Joan fins que aquest ja no va poder córrer més.

Aleshores, quan ja pensava que es desmaiaria i que el cor si li eixiria del pit, es va trobar de cop dins d'un cau fosc. Havia caigut en un forat que algú havia fet a terra, i els qui el perseguien van passar de llarg. Dins del cau hi havia un globus d'heli gegant, el va agafar i es va enlairar, sortint del forat i enlairant-se cap al cel.

Tot i que Joan era un home seriós, els tripis eren la seua debilitat.

2000 sense Déu

Encara som capaços de plantar cara i desfigurar el mal oratge. Podem redactar manifestos, negant tot el que hi ha davant o darrere.

Podem queixar-nos de les camises i de la cirurgia, dels imbècils, del tramvia...

Podem queixar-nos de la Bellesa i de la fragància, de Le Poison, del crepuscle.

No som ni avantguardistes, ni romàntics, ni barrocs, ni rococococó. No som tampoc cap paraula del diccionari.

La cal.ligrafia és un avort automàtic, un estigma, una fera de plàstic.

És el Fàstic qui ens mou. El Soroll és el pare i la mare és Megan Fox.

No contem acudits, ni patim, ni plorem, ni blanc ni negre ni gris ni groc ni roig ni blau ni gavina ni marró ni verd ni mercat ni taronja

ni granat ni vellut ni seda.

Dormim a llits d'espart.

No escrivim manifestos.
Ni llegim poesia.
Ni cremem llibres.
Tampoc escrivim manifestos.
Ni ens agrada repetir-nos.

Hom sap que la virtut
no pernocta als comerços.