Quan hom s'endinsa
en el jardí de les idees ingrates
no sap si trobarà foc,
si trobarà gebre. No sap
si veurà les fulles carregades
de rosada, plorant a llàgrima viva.
Hi haurà, potser,
un sensual ball de papallones?
Hi haurà un aquelarre d'ocells?
Qui sap.
Hom no pot confiar mai en la metamorfosi,
en la transformació de les
idees ingrates
en amables respostes.

Perquè el teu nom no vol marxar
i a cada passa
amb cada foto
vola en cercles sobre mi
com un voltor.
Es precipita voraç
car
sense tu
sóc carronya.