L’última bala vull
dedicar-la als meus
futurs enemics.
L’última bala serà
un vers lliure, tan lliure
com un tret, com una llàgrima,
però més freda.
Més humida.
Més letal.
L'última bala serà una
gota de sang. Portarà
destinatari gravat amb les ungles.
L'última bala serà
un poema sencer.
Sincer.
Cremarà, ja ho crec
que cremarà!
Però no hi haurà ni
fum ni cendres. Només un crit.
Als meus enemics d'ara
els reservo la pitjor
de les morts.
L'oblit, mort natural.
Impressionant bloc, Kelo! Hi he arribat com s'hi arriba a aquests llocs, rebotant, i després d'aquest poema no m'he pogut estar de llegir totes les entrades.
ResponEliminaSegueix avant, em sembla que ens anirem llegint...