bé, està prou clar...

Adam, et dèiem
i vas ser el primer home.
Mestre d'amor o
més encara, de sexe.

Tots els alumnes rebíem
lliçó. Jo, espectador i
vessador de les primeres
gotes tot imaginant tindre
la teua sort: ser tu, mourem
com tu et movies, estrènyer
els pits que tu estrenyies i
beure dels llavis dels quals
bevies.

Eren anys en els que
somiàvem amb l'acidesa
dels besos.
Un mugró era
un tresor i la nuesa
una porta al paradís.

Tot i amb el descobriment
del truc i de la trampa del
cinema que feies, tu seguies sent
mestre d'amor o
més encara, de sexe.

I després de la teoria
arribà la pràctica.
Les primeres envestides
provocaren frustració i jo,
concentrant-me i
procurant recordar les
lliçons i les postures.

Et tenia mesurat
en un 2/4 a 110 BPM.
Allegro ma non troppo.

M'ho prenia amb
calma, però l'experiment
fracassava.
-----------------------
Llavors
vaig reemplaçar-te pels
amants de València, per
Isabel i per totes
les lletres de Vicent.

Recordava els poemes
de mamades
i mamelles i la subtil
i delicada eròtica amagada
als versos de Salvat-Papasseït.

I l'experiència esdevingué
mestressa d'amor,
o bé, millor dit,
de sexe. Que mestre
d'amor ja en tenia.