Encara som capaços de plantar cara i desfigurar el mal oratge. Podem redactar manifestos, negant tot el que hi ha davant o darrere.
Podem queixar-nos de les camises i de la cirurgia, dels imbècils, del tramvia...
Podem queixar-nos de la Bellesa i de la fragància, de Le Poison, del crepuscle.
No som ni avantguardistes, ni romàntics, ni barrocs, ni rococococó. No som tampoc cap paraula del diccionari.
La cal.ligrafia és un avort automàtic, un estigma, una fera de plàstic.
És el Fàstic qui ens mou. El Soroll és el pare i la mare és Megan Fox.
No contem acudits, ni patim, ni plorem, ni blanc ni negre ni gris ni groc ni roig ni blau ni gavina ni marró ni verd ni mercat ni taronja
ni granat ni vellut ni seda.
Dormim a llits d'espart.
No escrivim manifestos.
Ni llegim poesia.
Ni cremem llibres.
Tampoc escrivim manifestos.
Ni ens agrada repetir-nos.
Hom sap que la virtut
no pernocta als comerços.
Aixo que simbolisa?
ResponEliminaLa nostra renuncia al comercialisme?
P.D.: La de "Metal" esta guapa y es accesible!