Vull escriure, això està clar. Vaig romandre durant molt de temps esperant que arribara un Com, un Quan o un Perquè. No els vaig trobar fins fa poc, un parell d'anys potser.
Encara no tinc massa clar perqué ho faig. No puc parlar sobre l'espenta perqué no la conec. Només sé que totes i cada una d'aquestes lletres unes vegades seran escuts i, d'altres seran pedres.
M'agrada convertir les paraules en sagetes, m'agrada la meua llengua (així com les altres), m'agrada la meua terra. Sòc addicte a moltes coses.
Avui sóc addicte a escriure i escric, demà m'arribarà el "mono" i fumaré, demà passat beuré...
però ara només existeix un teclat i un cervell, falta l'ànima i uns quants parells d'ulls que es presten a llegir-me. Espero que m'ho doneu.
Hola kelo ("pesao que no es pesao")
ResponEliminaGracias por comentar mi abandonado blog...
espero mucho de este!
=)
mil besos, guapo!
ah! per cert! Jo et done el meus ulls! =P
ResponEliminaQuè profund! En mi tindràs un parell d'ulls (clucs) a la teva disposició. Continua escrivint com sentes: recorda els sentiments ixen de dins, les paraules del cervell (i millor un cervell que sap llatiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii)
ResponElimina