Em travessa la mà
un riu de carn vergonyosa.
Profund, riu cabalós,
creat una tarde de Maig
per la imprudència.
Abisme de pell, cabal de sang.
La coissor que passejava
del canell al dit. El record,
el quasi plor, el polse impotent.
Trenta dos ponts de fil de niló
per a reparar la malifeta. Sempre
quedarà el record, la maleïda lliçó.
Encara que ha passat el temps
i la sang ha deixat de brollar,
un riu de carn vergonyosa
em travessa la mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada