Brindo pels
projectes, sobretot pels
irrealitzables.
Les lletres de
perill no en importen,
brindo per elles.
Brindo pels somriures,
per les tecles d'un piano,
per Chopín.
Brindo per les cartes
ben llegides i per les paraules
ben dites.
Per cada lletra que surt, en
futur, que pronostique
coses que han de vindre.
Vull una copa buida per
a omplir-la de bogeries.
D'oracions desideratives.
I es que, cada acció mereix un glopet d'alguna cosa (d'aire, de vi, duna boca...).
Per una vegada siguem sincers i preguntem-nos si hem agraït suficient, si aquelles persones que ens han ajudat han rebut resposta. Si no ha sigut així, proposo fer un brindis per l'esser humà.
Sempre (com ateu que sóc) he defensat que a qui hem d'estar agraïts es a les persones, ja que, al cap i a la fi, són elles les que tenen el mèrit o la culpa del camí que seguim.
Deixieu-me per un dia al marge de Déu i permeteu-me gaudir de les persones. Avui que hauria de ser un dia trist el sol llueix amb força. Tot un detall. :D
Mi niñoo!!!
ResponEliminaAhora no tengo tiempo de dejar un comentario como "dios" manda pero así al menos tu tristeza al ver el indicador de comentarios a cero desaparecerá! Gracias por ser un fiel seguidor de mi blog (el único, pero sobra!)
Bueno, ya debatiremos tú y yo sobre el tema del relativismo el día 27! =)
que tengo ganas de verte, y debe ser una pasada debatir contigo!
que me acabo de dar cuenta de que te he visto y oido mucho debatir pero de que nunca lo hemos hecho juntos...
habrá que arreglar eso!
=)
mil besos!
estas loco! pero me encantas! =P
ResponEliminasiempre orbit!!
Ho sent, encara no hi havia llegit aquest text amb concentració i atentament. Tot un error per mi part.
ResponEliminaDe nou, preciós. Llegir un text teu es com llegir un ànima. I sempre rebre la teua veu al llegir-ho. Es curiós! Es genial!