dilluns, 28 de març del 2011
El no dormir s'està convertint en un hàbit, i en això veig quelcom que em preocupa. Hi ha, però, privilegis. El sacrifici de tantes hores en horitzontal i qui sap si somiant-te possibilita el poder contemplar com el temps es detura a les fosques o com la lluna refà el seu camí entre tant d'estel inamovible. El premi gran és el silenci; la nit roman callada i respectuosa amb mi i amb el meu rellotge. Sorgeix una pregunta: paga la pena renunciar a un grapat de somnis a canvi d'un grapat de versos o per tantes hores d'estudi i badall? La resposta la trobo en un sol matiner, amable i en jorns llargs però fructuosos. He sentit dir que un hàbit s'estableix als vint-i-un dies d'haver-lo encetat... . Espero no haver de passar mai vint-i-una nits seguides sense dormir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A mi m'han dit que més d'un s'ha mort de no dormir! I els somnis són meravellosos, a mi m'encanta dormir perquè somio coses altament improbables a la vida real, per a mi és una forma d'escapar una mica del món i de posar-me en un altre tan meu com únic.
ResponEliminaM'agrada molt la prosa poètica que estàs fent, Kelo, evoca imatges agradables... però sempre amb aquest regust de melangia de no sé què.
Dormir és un privilegi,el descans, allò que tots busquem i treballem per éll. Ironia, no creus? treballem per poder descansar.
ResponEliminaPerò pensa que aquesta és la vida del estudiant i ho hem de fer ara per poder disfrutar del moment i del que ens envolta abans que el nostre cos diga prou. Anims i no et menges el cap que tens que estar estudiant.