Quedarà l'amor com a residu
del meu senyal imperfecte
amb tu,amb la teua simetria;
del primer cop que ens miràrem,
tímidament, amb por,
com si ens anaren a detindre.
No sé tu,
però jo encara resto corprès
per les teues formes simples*,
pel reflex solemne d'aquella escena:
tu, i jo darrere,
a cau d'orella.

Entre la teua vida i la meua mort
quedarà l'amor com a residu.
El dia que parles de mi en pretèrit
i no haja marxat del tot encara...
t'estremiràs i esbossaràs
el meu nom als teus llavis, obriràs
un ventall d'olors i paraules i "versos y abrazos"
que et retornarà la brisa d'un temps
que fou tot nostre.

Del que hi hagué i el que ens queda,
d'allò que ens pertanyia,
quedarà l'amor com a residu.



*Einfache Formen, que diria Jolles.