Resum del que hem tingut durant aquests dies a Barcelona.


Ja fa dies que estem malalts d'un cel gris i sever, malalts de març. Barcelona moqueja i plora sobre els caps, sobre les cases; tus de tant en tant i badalla irada. La pluja hidrata façanes de cases enceses per dins... la vida s'amaga d'aquest malson subaquàtic, però és dilluns i cal mullar-se.

A través de la meua finestra tancada i tacada de gotes veig uns bolets caminant pels carrers mulladíssims. Són paraigües i persones, però semblen bolets que caminen amb compte. La pluja hidrata també les voreres, deixant de regal rierols clandestins.

Barcelona està malalta de març i jo hauré de sortir a contagiar-me, i algú mirarà a través d'una altra finestra tancada i tacada com esdevinc bolet jo també en un bosc d'edificis mullats.

Quan surta el sol, si surt el sol, traurem les banyes.



M'agrada defugir el vers... una mica i de tant en tant, és clar!